2 de maig de 2017 race,club

Entrevista a Tania Bonilla i Núria Miró (CN Garraf), guanyadores del Campionat d’Espanya de 29er

El proper repte el mundial de Califòrnia aquest agost, el nostre somni, els Jocs Olímpics

“Al Club Nàutic Garraf ens valoren com si fóssim una família”

La Tania Bonilla (20 anys) i la Núria Miró (21 anys), regatistes del Club Nàutic Garraf, són les guanyadores del Campionat d’Espanya de 29er celebrat recentment a Eivissa. Combinen com poden els estudis de Fisioteràpia (Núria) i Enginyeria en Disseny Industrial (Tania) amb la seva passió per la vela, que requereix molta dedicació i molts mitjans aportats de la seva pròpia butxaca, ja que les ajudes per part de les federacions i governs són quasi inexistents. Estan realment contentes de pertànyer al que elles defineixen com la família del CN Garraf, el seu proper repte és el mundial de 29er aquest agost a Califòrnia i el seu somni, perquè no, els Jocs Olímpics.

¿Com heu viscut l’experiència de guanyar el Campionat d’Espanya de 29er a Eivissa?

Vam tenir sort amb les condicions perquè va fer poc vent la majoria dels dies del campionat i això ens va permetre tenir força diferència respecte als altres, amb poc vent tenim l'avantatge de que anem bastant bé.

¿Per què? 

Tenim un pes lleuger i és un punt a favor. L’últim dia que va fer més vent no vam poder fer la mateixa actuació que les anteriors jornades, però vam guanyar gràcies a l’avantatge que vam agafar el primer, segon i tercer dia, el quart ja vam poder fer les regates més tranquil·lament.

¿Què suposa haver guanyat el Campionat d’Espanya de 29er, us obre les portes a altres competicions?

Realment el 29er és un classe Open en la que et pots inscriure en qualsevol campionat, tot el que vulgui participar té el dret a fer-ho. El títol de campió d’Espanya et dona un renom que després queda en el teu currículum i quan passes a d’altres classes, busques parella per altres vaixells o vols fer carrera olímpica, t’ho facilita molt. Si ets esportista de nivell i vols combinar-ho amb els estudis també tens bastantes facilitats, possiblement si no tens aquets resultats no les tindries.

¿Quan temps fa que navegueu juntes?

Dos anys i mig, tres temporades.

Vàreu venir al CN Garraf perquè al Balís ja no fomentaven el 29er ¿Què us sembla el Club?

Doncs estem molt contentes, de veritat, ens tracten super bé i ens valoren com si fóssim una família. Al Balís hi ha molts vaixells i tenen que estar per tothom, aquí es centren més en tu i et donen una atenció excel·lent. Ens donen moltes facilitats.

¿Com us plantegeu el futur?

La veritat és que no ho hem pensat molt, preferim acabar aquesta temporada, aconseguir els objectius que ens hem proposat, arribar al mundial de Califòrnia d’aquest agost i fer-ho el millor possible, després ja pensarem en el futur. Si comencem a pensar ara en que farem no estarem concentrades.

¿Sereu les úniques representants espanyoles al mundial de 29er?

Hi haurà dos o tres vaixells més.

¿Heu participat juntes en algun mundial?

Si, en dos, vam quedar vuitenes i novenes.

¿Rebeu ajudes de les federacions?

Realment no. T’ho has de gestionar tu sol, ho has d'aconseguir amb els teus propis recursos. Si que és cert que aquest any la federació ens ha facilitat alguns diners per inscripcions o allotjaments però fins ara no ens havien donat res.

¿Quan aquest agost aneu a Califòrnia us pagueu el vostre transport, el del vaixell, despeses, allotjament, etc?

Tot.

¿Com veieu l’esport de la vela tant a Catalunya com a Espanya?

A la nostra classe ha baixat bastant la flota, no l’estan fomentant. La gent que acaba Òptimist passa a classes individuals o a 420. El 29er és un vaixell preolímpic, després hi ha el 49er que té més futur que el 470 pel que el 29er es tindria que impulsar més tant a Catalunya com a Espanya, cada cop hi ha menys vaixells. La vela és un esport minoritari, car i poc valorat en el que no hi ha ajudes, arriben els que tenen mitjans i són bons.

¿El vostre objectiu són els Jocs Olímpics?

És el somni de qualsevol regatista dedicat, però hi ha que tenir en compte el cost que suposa anar a totes les regates internacionals, el material, els vaixells, les veles i l’equipació. Tot és molt car i no tens cap ajuda i a demés ho tens que compaginar amb els estudis, encara que t’ho faciliten una mica el govern espanyol no ajuda gaire i costa complementar-ho.

¿Quina rutina teniu d’entrenaments?

Entrenem un dia mínim entre setmana i tots els caps de setmana, quan arriben les competicions intentem entrenar més. A part també fem entrenament físic.

¿A part de vela què més feu?

Núria: estic estudiant Fisioteràpia, cursant el tercer any. Treballo com a monitora de vela i com a fisioterapeuta.

Tania: estic estudiant Enginyeria en Disseny Industrial a Elisava, segon curs.

¿Com ha anat el Campionat de Catalunya disputat al CN Garraf en el que heu quedat terceres?

Les condicions que hem tingut no són les nostres, feia molt vent, a nosaltres ens va millor que faci poc vent perquè pesem poc. En aquestes condicions tenim que treballar molt més ja que hi ha tripulacions amb 20 kgs més, hi ha molta diferencia entre nois i noies i hi ha moltes desavantatges alhora de competir tots junts.

¿Què recomanaríeu als que comencen a fer vela?

No recomanaríem el 29er ja que és un vaixell que costa de controlar, és divertit però requereix experiència. Hi ha vaixells com el 420 o el Làser que també són divertits i bons per iniciació.

¿Què demanaríeu a les federacions?

Que ajudin més, amb més aportacions econòmiques, més entrenaments en equip per motivar-nos i facilitar-nos poder pujar el nivell i així aconseguir més títols. Et pot agradar molt la vela però per als pares és un despesa molt gran, tenen que comprar un vaixell, equip, etc, sense ajuts és molt difícil.