LA CONSTRUCCIÓ DEL PORT
El març de 1901 es va constituir a Barcelona la societat “Dique del Este” amb la finalitat de construir el Port del Garraf, donada la necessitat que existia de pedra per l’ampliació i millora del Port de Barcelona. La qualitat de la pedra del Garraf era molt bona i el transport marítim fàcil i econòmic. La construcció va quedar enllestida al juny de 1902.
Des de el primer moment es van establir també algunes famílies de pescadors que venien, principalment, de Benicarló i Vinaros i que van dinamitzar l’activitat del port.
El Eco de Sitges publicava al març de 1918, quant es va tancar la pedrera de la Falconera, el següent:
“El transporte de la piedra se hacía por medio de tres remolcadores que arrastraban cada uno dos gabarras cargadas a colmo, que efectuaban la travesía a Barcelona en poco menos de cuatro horas y cuyo cargamento, para su transporte por vía férrea necesitaría unos 150 vagones, sin perjuicio del tiempo necesario para su descarga, mientras dichas embarcaciones, por un medio especial de balanceo, de babor a estribor, eran desocupadas en muy pocas horas, lo cual permitía que, un mismo vapor, hiciera dos viajes en una sola jornada”
L’any 1926 el Govern va declarar al port del Garraf com a “port de refugi”. Malgrat això els temporals el van omplir de sorra i es va trencar l’espigó de llevant que no es va reparar fins els anys 50.
El port va continuar degradant-se fins que, amb la creació del Club Nàutic, al 1966 es van fer obres d’adequació, l’ensorrament del fons i el dragat de la bocana. A finals dels anys 60 es va construir al port l’antic edifici del Club, on destacava una gran vela blanca de formigó en un dels seus costats. Aquest edifici es va demolir l’any 1988.
L’any 1979, el 13 i 14 d’abril, la secció d’Esports de La Vanguardia publicava el següent:
“Náutica
El puerto de Garraf, mejorado
Tuvo lugar en el local social del Club Náutico de Garraf, situado en el puerto del mismo nombre, el acto de inauguración de las obras realizadas para la ampliación de muelles, mejoras de estructura y asfaltado, así como la instalación de una nueva grúa para el movimiento de embarcaciones.
En un ambiente de gran compañerismo asistieron el ingeniero jefe del Grupo de Puertos de Barcelona y Tarragona, el comandante del distrito naval de Vilanova
y la Geltrú, secretario de la Federación Catalana de Vela, gran número de socios
y muchos amigos de la náutica y del pueblo de Garraf…” (VEURE ORIGINAL)
Finalment al 1989 es va fer el port nou, el que ara coneixem, que va ser inaugurat oficialment al maig de 1992 pel Conseller de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Molins, sent President del Club Josep Maria Alarcón.
L’any 2000 es va parlar de tornar a utilitzar el port, fen una adequació cap a ponent, per transportar pedra a Barcelona per la nova ampliació del seu port. La oposició a aquest projecte per un bon nombre de socis i veïns va fer que es desestimes definitivament.
L’any 2007 es van substituir els pantalans de formigó, malmesos per l’aluminosi, pels nous pantalans d’alumini y fusta.
Amb tot, ara podem dir que tenim un port model, modern i funcional, dotat dels serveis i infraestructures necessàries que el converteixen en un dels ports mes atractius de les nostres costes.
Els temps ens obliguen a fer una reflexió sobre quin a de ser el següent pas... En tot cas, gaudim, conservem i millorem el legat pel que tantes persones s’han il·lusionat i han treballat:
EL PORT DEL GARRAF!!!
